La zona de baixes emissions (ZBE) de Sant Vicenç dels Horts va començar a funcionar l’1 de setembre de 2026. El règim sancionador per als vehicles no censats a la població s’activa el 30 de desembre d’aquest any. El Ple va aprovar també una moratòria de tres anys per als vehicles censats a Sant Vicenç dels Horts els titulars dels quals siguin residents: per a ells, la prohibició i la multa de 200 euros no arribarien fins al 30 de desembre de 2029.
Aquesta diferència de tracte és el punt que apel·la directament a la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) que ha anul·lat la regulació de la ZBE de Màlaga.
Si un transportista, un comerciant o un simple particular resident en un municipi veí de Sant Vicenç dels Horts decidís impugnar davant la justícia catalana aquesta ordenança específica al·legant un perjudici comercial o discriminatori evident, les probabilitats que el tribunal seguís el criteri de la sentència de Màlaga podrien ser elevades.
Què obliga la llei que ordena la ZBE?
La Llei 7/2021 de canvi climàtic va obligar els municipis de més de 50.000 habitants a delimitar una ZBE abans del 2023. El Reial decret 1052/2022 en va fixar els requisits mínims: restriccions d’accés basades en els distintius ambientals de la DGT i informes quantificables sobre la millora de la qualitat de l’aire.
A Catalunya, el Decret 132/2024 de la Generalitat aprova el Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027. Hi afegeix l’ozó troposfèric com a contaminant i amplia l’obligació de tenir ZBE a 39 municipis. El calendari preveu restriccions progressives als vehicles amb etiqueta B a partir del 2028, segons les condicions establertes per la normativa.
El problemàtic cas de la ZBE de Màlaga
L’ordenança de mobilitat de Màlaga, aprovada el 4 de novembre de 2024, creava una ZBE de més de 400 hectàrees. Prohibia l’accés als vehicles sense etiqueta que no estiguessin domiciliats a la ciutat. A partir del 30 de novembre de 2026, la prohibició s’havia d’estendre als vehicles d’etiqueta B també no domiciliats.
Un partit polític va recórrer l’ordenança. La sentència 896/2026 del TSJA, del 6 de maig de 2026, va declarar nul el capítol que regulava la circulació i les sancions.
El tribunal no va qüestionar que calgui una ZBE. El que va rebutjar és que el lloc de domiciliació del vehicle determini qui pot circular. Segons la sentència, aquest criteri vulnera la llibertat d’empresa de l’article 38 de la Constitució i la Llei 20/2013 de garantia de la unitat de mercat.
L’argument de fons és de caràcter físic. Un vehicle emet els mateixos òxids de nitrogen i les mateixes partícules tant si el seu titular paga l’impost de circulació a Màlaga com a Nerja. L’Ajuntament havia de justificar tècnicament per què calia discriminar els forans, i l’expedient no ho feia.
Les conseqüències han estat grans. L’Ajuntament va suspendre les multes el 14 d’octubre de 2026. Entre desembre de 2025 i juliol de 2026 s’havien acumulat almenys 46.562 denúncies, de 200 € cadascuna (100 € si es pagaven ràpidament). Diversos grups polítics havien exigit que es retornessin d’ofici i, posteriorment, l’Ajuntament va anunciar que retornaria les sancions cobrades quan la sentència fos ferma. Despatxos d’advocats han començat a impulsar recursos.
El precedent de la ZBE de Barcelona
Cal recordar que els tribunals catalans ja havien tombat abans una ZBE per un altre motiu. El 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ordenança de Barcelona de 2019, i el Tribunal Suprem ho va confirmar el 2023. El problema no era la discriminació geogràfica. L’ordenança no tenia informes tècnics suficients ni una memòria d’impacte normatiu que quantifiqués el perjudici per a autònoms, transportistes, pimes i famílies amb pocs ingressos. El 2024 el TSJC va anul·lar també les ordenances de L’Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs.
Barcelona va aprovar una nova ordenança de la ZBE el gener de 2023. El novembre de 2025, el TSJC la va avalar amb les sentències 4173/2025 i 4177/2025. Considerava que estava recolzada en abundants informes amb dades actualitzades i que les mesures eren necessàries, motivades i proporcionades.
Per què el model metropolità resisteix?
La diferència amb Màlaga és que la ZBE Rondes de Barcelona aplica la restricció només segons l’etiqueta ambiental. Un cotxe sense etiqueta matriculat a Barcelona té la mateixa prohibició que un de matriculat a València. Les mesures socials no es basen en el lloc de residència. L’AMB manté un registre de vehicles autoritzats amb:
- Fins a 24 autoritzacions diàries l’any per a qualsevol titular de vehicle sense etiqueta, amb una taxa.
- Bonificacions per a titulars amb ingressos inferiors al doble de l’IPREM.
- Autoritzacions per a professionals i autònoms a qui falten com a màxim cinc anys per jubilar-se.
- Exempcions per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda, serveis d’emergència i persones amb tractaments mèdics periòdics dins la ZBE.
La ZBE de Sant Vicenç, en la zona de risc
La ZBE de Sant Vicenç dels Horts repeteix l’esquema que va caure a Màlaga. Ambdues utilitzen l’etiqueta DGT com a criteri base, que és conforme a la Llei 7/2021. Les dues preveuen una excepció per als vehicles vinculats al municipi. La de Màlaga era indefinida i la de Sant Vicenç dura tres anys. Aquesta anàlisi apunta a un possible risc jurídic elevat, tant per la diferència de tracte com per la justificació del termini de la moratòria.
Si un particular o un empresari d’un municipi veí impugnés l’ordenança davant la justícia catalana, hi podria haver una probabilitat elevada que el tribunal seguís el criteri de Màlaga.
Hi ha una sòlida base jurisprudencial. El Tribunal Suprem, en la sentència 1064/2023, de 20 de juliol de 2023 (STS 3567/2023), va dictaminar que un ajuntament no pot bonificar les taxes d’instal·lacions esportives només pel fet d’estar empadronat, perquè el servei costa el mateix a un veí que a un visitant.
Traslladat a la ZBE, l’empadronament no té relació causal amb el contaminant que surt del tub d’escapament ni amb la protecció de la salut pública que busca el Reial decret 1052/2022. Protegir els veïns de la sanció mentre es multa els no residents podria entrar en conflicte amb els principis de la Llei de garantia de la unitat de mercat.
Què implica per als veïns de Sant Vicenç i rodalies?
Aquesta anàlisi no qüestiona la ZBE ni les multes als vehicles més contaminants, però posa de manifest que la sentència de Màlaga podria marcar un límit al proteccionisme municipal.
Si es compleix el calendari, els vehicles sense etiqueta de fora del municipi poden ser multats a partir del 30 de desembre de 2026, mentre que els censats a la població tindrien marge fins a finals de 2029. Una impugnació reeixida podria anul·lar el règim sancionador sencer, amb el cost administratiu i les devolucions que això comporta, com ara a Màlaga.
L’alternativa és la que ja funciona a l’AMB: criteris objectius, ajuts per renda, autoritzacions diàries i terminis per edat de jubilació, sense distingir segons el municipi de residència.
