El parc del Pi Gros de Sant Vicenç dels Horts ha estat escenari de l’observació de 34 espècies diferents de papallones al llarg de cinc anys. Les dades són fruit de la tasca de Clara Boloix, voluntària ambiental de l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), que ha documentat la presència d’aquests insectes entre el 2021 i el 2026.
El seguiment ha permès identificar una àmplia varietat de papallones diürnes, des d’espècies habituals dels entorns mediterranis fins a altres de migradores. Entre les espècies observades hi ha la papallona reina, la cleòpatra, la blanca de la col, la blanqueta de la col, la nimfa mediterrània, l’atalanta i la migradora dels cards, així com diferents espècies de blavetes i altres papallones presents als espais naturals de Catalunya. La blanca i la blanqueta de la col són habituals als camps de conreu.
Una de les particularitats del seguiment és la presència de la nimfa mediterrània, una espècie que, durant els cinc anys d’observacions, Boloix només ha detectat a l’entorn del camí de la Font.
Aquestes observacions aporten informació sobre la biodiversitat del Pi Gros i el paper que poden tenir els parcs urbans com a hàbitats per a diferents espècies d’insectes.
Cinc anys de seguiment al parc del Pi Gros
La tasca de Clara Boloix forma part d’un seguiment continuat que permet conèixer quines espècies de papallones utilitzen el parc al llarg de les diferents temporades. Les 34 espècies identificades corresponen al conjunt d’observacions acumulades durant aquests cinc anys, de manera que no significa necessàriament que totes hagin estat presents cada temporada.
Aquest tipus de seguiment permet obtenir informació sobre la presència de les diferents espècies en un mateix espai i estudiar-ne l’evolució al llarg del temps. A diferència d’una observació puntual, els registres recollits durant diverses temporades aporten dades que poden ajudar a detectar variacions en les poblacions de papallones.
La vegetació de l’entorn també té un paper important en la presència d’aquests insectes. Les papallones necessiten plantes nectaríferes, que els proporcionen aliment durant la fase adulta, i plantes nutrícies, on ponen els ous i de les quals s’alimenten les erugues. Aquestes plantes poden ser herbàcies o arbustives, segons les necessitats de cada espècie.
Un projecte científic per conèixer la biodiversitat urbana
Les observacions s’emmarquen en l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), una iniciativa de ciència ciutadana impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut Metròpoli. El projecte estudia les poblacions de papallones dels parcs, les platges i els espais fluvials de l’àrea metropolitana de Barcelona amb la participació de persones voluntàries.
La metodologia consisteix a fer visites periòdiques als espais seleccionats, identificar les espècies presents i comptabilitzar els exemplars observats. Aquest sistema permet obtenir dades comparables al llarg del temps i analitzar l’evolució de les poblacions.
Les papallones són considerades bioindicadores de la qualitat ambiental i de l’estat dels ecosistemes, ja que les seves poblacions poden respondre als canvis en la vegetació, les condicions climàtiques i la disponibilitat de recursos naturals. Per aquest motiu, el seu seguiment aporta informació útil per estudiar la biodiversitat i orientar les actuacions de conservació i gestió dels espais verds.
El parc del Pi Gros és un dels espais inclosos en la xarxa de seguiment de l’mBMS, que recull dades de diferents parcs i entorns naturals de l’àrea metropolitana.
