Thanya Santos va començar a estudiar cant líric perquè volia cantar metal simfònic, però una gala de sarsuela celebrada el 2023 va acabar canviant el rumb de la seva trajectòria. Coneguda artísticament com “La Revoltosa”, ha convertit la seva passió pel cabaret i les vedettes en una proposta que combina la música lírica amb el teatre de varietats.
El pròxim 8 de novembre presentarà a La Vicentina de Sant Vicenç dels Horts “Sarsuela & Strass”, la continuació de “Visca la Sarsuela!”, amb la voluntat d’acostar aquest gènere a espectadors que habitualment no assistirien a una representació de sarsuela. El muntatge aborda amb humor la conciliació entre la criança d’un fill i la vida als escenaris.
Com comença la seva relació amb el món de la música i, concretament, amb el cant líric?
De petita ja m’agradava l’òpera, però vaig descobrir el cant líric gràcies al metal simfònic, concretament al grup Nightwish. Curiosament, vaig començar a estudiar cant líric perquè volia cantar metal simfònic i necessitava aquesta base.
Primer vaig fer classes amb un professor particular, després vaig anar a una escola de música i finalment al Conservatori del Liceu, on vaig arribar fins a cinquè de cant líric. Després d’un any sabàtic vaig orientar-me cap al cant modern i durant una època vaig tenir una banda amb la qual feia gires i combinava els dos estils. Actualment continuo formant-me a Barcelona i a París amb Francesca Roig i Adeline Toniutti.
Quan va descobrir que volia dedicar-s’hi professionalment?
L’any 2023 em van convidar a cantar en una gala lírica de sarsuela que no tenia presentador i, a més d’interpretar les cançons, vaig decidir encarregar-me jo mateixa de presentar-les. Sempre he portat una vedette a dins, perquè m’encanta el món del cabaret, les plomes i els lluentons, i aquella va ser l’oportunitat de treure aquesta faceta.
Vaig fer de fil conductor de manera totalment improvisada i va agradar molt al públic. L’any següent, l’antic director del Teatre de l’Aliança del Poblenou em va proposar muntar un espectacle de sarsuela com jo volgués. Vaig recuperar aquella experiència, li vaig donar forma i així va néixer “Visca la Sarsuela!”.
“Amb “Sarsuela & Strass” volem reivindicar el gènere i fer-lo arribar a un públic que, d’entrada, potser no hi accediria o ni tan sols el coneix”
Al llarg de la seva trajectòria ha combinat el cant líric amb una faceta més teatral i desenfadada. Com neix el personatge de “La Revoltosa” i què li permet expressar que potser no trobaria en una interpretació lírica convencional?
La gràcia del meu perfil i del personatge és que fusiona el vessant més elegant i clàssic del cant líric amb el meu costat més desenfadat, vinculat al cabaret i al món de les vedettes. És un perfil que costa trobar entre les sopranos, perquè també he estudiat cant modern i teatre musical, i el que vull mostrar amb aquest personatge és precisament aquesta combinació de les dues facetes i la versatilitat per interpretar estils diferents.
La sarsuela és un gènere amb molta història, però sovint s’associa a un públic d’una certa edat. Creu que necessita reinventar-se per connectar amb les noves generacions?
Amb “Sarsuela & Strass” volem reivindicar el gènere i fer-lo arribar a un públic que, d’entrada, potser no hi accediria o ni tan sols el coneix. L’espectacle fusiona la sarsuela amb el cabaret i el burlesque, i sempre explico una anècdota que reflecteix molt bé el que volem aconseguir.
Quan vam estrenar el primer espectacle, el 2024, vaig convidar una parella de fotògrafs especialitzats en burlesque. Quan els vaig explicar que era un espectacle de varietats amb banda sonora de sarsuela, un d’ells em va dir: “Sarsuela? Quin rotllo!”. Ho associava a les pel·lícules que feien per La 2 quan era petit, però va venir, li va encantar i va canviar completament la seva percepció del gènere.
Precisament volem arribar a aquest públic més acostumat al cabaret i al burlesque, i demostrar que la sarsuela no és només per a gent gran, sinó que també la poden gaudir persones joves i de mitjana edat. Descontextualitzem les cançons i construïm un fil conductor divertit que tracta temes tan quotidians i actuals com la paternitat.
“El primer espectacle estava molt enfocat a la revista espanyola i en aquesta segona producció hem volgut jugar amb altres elements”
Després de recórrer Catalunya amb “Visca la Sarsuela!”, ara presenten “Sarsuela & Strass”. Què els va portar a fer aquest pas cap al cabaret parisenc i el burlesque?
El primer espectacle estava molt enfocat a la revista espanyola i en aquesta segona producció hem volgut jugar amb altres elements. França entra en una part de la història, però no puc explicar gaire més perquè seria fer un espòiler de l’espectacle.
L’espectacle combina àries de sarsuela, humor, coreografies i una estètica molt vinculada al cabaret. Com aconsegueixen que tots aquests elements encaixin sense perdre l’essència del gènere líric?
El que té de bo és que no es pot valorar com una gala lírica, perquè no deixa de ser un espectacle d’humor amb cançons líriques, tot i que no totes ho són. La base són les àries de sarsuela, però també hi trobem cançons de revista, com “Yo soy la vedette”, o “La Bohème”, de Charles Aznavour. Hi ha una mica de tot i també algunes sorpreses.
“Tots els espectacles tenen una part de realitat”
Un dels elements més originals del muntatge és que el petit Eloi acaba capgirant tots els plans dels protagonistes. D’on sorgeix la idea d’introduir la criança i les dificultats de conciliació en un espectacle d’aquestes característiques?
Aquest espectacle és la segona part del que vam presentar el 2024. En el primer explicàvem la història d’amor entre el Joan i jo, com ens coneixíem i ens enamoràvem dins d’un espectacle de revista. Ara els personatges ja s’han casat i tenen un fill petit, l’Eloi, i hem volgut mostrar com es pot combinar la paternitat amb els escenaris.
La història parteix del fet que la cangur ens falla a última hora i no tenim més remei que pujar el nen a l’escenari i cuidar-lo mentre actuem. Això provoca situacions molt divertides, com una escena en què el Joan interpreta una ària d’amor preciosa amb les ballarines mentre dona el biberó al nen.
Darrere de l’humor i els lluentons també hi ha una reflexió sobre la maternitat i la vida artística. Fins a quin punt aquesta història connecta amb experiències personals o situacions que han viscut de prop?
Tots els espectacles tenen una part de realitat. Jo soc la creadora de tot això i en aquesta producció he volgut mostrar, d’una banda, el meu amor per França i, de l’altra, la meva capacitat de lluitar davant les adversitats. No soc mare ni sé què és viure la maternitat, però sí que sé què significa haver de lluitar per alguna cosa quan et trobes davant de circumstàncies molt difícils.
“No és un espectacle per a puristes de la sarsuela, sinó per a persones que volen passar una bona estona, desconnectar i gaudir de les cançons”
Quina resposta han trobat entre els espectadors quan combinen un gènere tradicional com la sarsuela amb elements més propis del cabaret i del teatre de varietats? Els ha sorprès especialment alguna reacció?
L’acollida que hem tingut, tant amb el primer espectacle com amb el segon, ha estat molt bona. La gent s’ho passa molt bé, s’implica en la història i surt amb un somriure a la boca. No és un espectacle per a puristes de la sarsuela, sinó per a persones que volen passar una bona estona, desconnectar i gaudir de les cançons, algunes de les quals segurament recorden.
Què li diria a una persona jove que no ha vist mai una sarsuela i que pensa que és un espectacle antic o allunyat dels seus gustos?
El primer que faria seria convidar-la al nostre espectacle i només li diria que es deixés portar, que vingués sense cap expectativa. És el que li va passar al fotògraf que he explicat abans, que tenia una idea molt concreta de la sarsuela i després de veure l’espectacle va canviar completament d’opinió.
“El públic de La Vicentina veurà un espectacle de varietats amb banda sonora de sarsuela, un fil conductor molt divertit i rialles garantides”
El 8 de novembre actuaran a La Vicentina de Sant Vicenç dels Horts. Què es trobarà el públic que vingui a veure “Sarsuela & Strass” i per què creu que val la pena descobrir aquesta proposta en directe?
Li puc dir què no es trobarà: una gala lírica tradicional. El públic de La Vicentina veurà un espectacle de varietats amb banda sonora de sarsuela, un fil conductor molt divertit i rialles garantides. Hi haurà cançons de sarsuela, números de revista, repertori francès i alguna sorpresa. Fins i tot interpretarem el duet dels gats de Rossini en una situació molt divertida. És un espectacle còmic que combina les varietats, la sarsuela i l’humor, pensat perquè la gent s’ho passi bé.
Fotos: Misterfotocanon, Josep Tobella, Dani Iribarzarra, Francesc Estargue
