Després de dos anys al capdavant de Barra Llibre, Sílvia Montmany ha pogut observar de prop què llegeixen els veïns de Sant Vicenç dels Horts i com han evolucionat els seus hàbits de compra.
Segons explica, les dones són les principals compradores de llibres, mentre que la literatura juvenil, especialment la fantasia i el romanticisme, té una bona acollida. També destaca la influència de les xarxes socials en les decisions de compra i les diferències entre generacions pel que fa a la llengua de lectura.
De fet, una de les sorpreses més grans ha estat precisament l'acollida de la literatura juvenil. Abans d'arribar a Sant Vicenç, havia treballat en una llibreria del barri de Sants de Barcelona on ni tan sols disposaven d'una secció específica per a aquest públic. A Sant Vicenç, però, ha passat tot el contrari, ja que la fantasia, el romanticisme i les edicions especials són alguns dels productes que més interès desperten, tant entre els adolescents com entre els joves de fins a 25 anys.
Pel que fa al perfil dels compradors, Montmany destaca especialment el paper de les dones. “La cultura es manté gràcies a les dones, són les que compren més llibres”, assenyala la llibretera, que ha observat aquesta tendència tant a Sant Vicenç com en la seva experiència professional anterior.
TikTok també decideix què es llegeix
Les xarxes socials han esdevingut un factor important en les decisions de compra. Montmany explica que alguns llibres passen setmanes a les prestatgeries sense despertar gaire interès, però que la situació canvia radicalment quan es popularitzen a TikTok.
Un exemple és Comerás flores, de Lucía Solla Sobral. La llibretera recorda que va tenir la novel·la durant un temps sense vendre-la i que finalment la va retornar. Posteriorment, arran de la seva popularitat a les xarxes, molts clients van començar a demanar-la.
Aquesta influència, però, també té una contrapartida. Montmany lamenta que molts lectors es guiïn exclusivament pels títols que es fan virals i deixin de banda altres obres menys conegudes. “No cal que llegiu tots el mateix, perquè hi ha llibres meravellosos”, defensa. Per això, anima els lectors a descobrir noves lectures i a deixar-se sorprendre pels llibres que troben a la botiga.
Entre els títols que han tingut una bona acollida a Barra Llibre, Montmany destaca La península de las casas vacías, de David Uclés, una novel·la ambientada en la Guerra Civil espanyola que incorpora elements de realisme màgic. També li ha sorprès l'interès dels lectors més joves per Tan poca vida, de Hanya Yanagihara, una obra extensa i de lectura exigent. Entre els llibres que li han demanat també esmenta La mala costumbre, d'Alana S. Portero.
Els infants llegeixen en català i els joves prefereixen el castellà
Una altra de les tendències que observa Montmany és la diferència entre els hàbits lingüístics dels lectors segons l'edat. Mentre que la literatura infantil, que ocupa un espai destacat a la llibreria, es ven majoritàriament en català, entre el públic juvenil predominen clarament els llibres en castellà.
De fet, explica que gairebé tota la seva secció infantil és en català, una situació que relaciona amb la llengua d'aprenentatge a les escoles. En canvi, entre els joves, la demanda de literatura en català és molt reduïda.
Entre els adults, la situació és més equilibrada. Montmany assegura que hi ha força clients que llegeixen en català, tot i que l'oferta editorial en castellà és més àmplia. A això s'hi afegeix una dificultat pròpia de les llibreries petites: l'espai disponible per mantenir exemplars d'una mateixa obra en dues llengües. Disposar de totes dues edicions representa una inversió addicional que no sempre és fàcil d'assumir.
Una llibreria amb vocació cultural
Més enllà dels hàbits de lectura, Barra Llibre té una particularitat, ja que està vinculada a Nota al Marge, una associació cultural sense ànim de lucre. Montmany explica que la idea inicial era que la llibreria fos també un espai de dinamització cultural, amb activitats periòdiques obertes al municipi.
La iniciativa va néixer quan Israel Ruiz, un dels impulsors del projecte, li va proposar obrir una llibreria a Sant Vicenç dels Horts. Tot i els dubtes inicials, van decidir tirar endavant amb la voluntat d'ampliar l'oferta cultural del municipi. “Volíem fer un món millor”, recorda Montmany en explicar la filosofia amb què van començar.
Dos anys després de la seva posada en marxa, el projecte continua treballant per consolidar-se i assolir l'autosuficiència econòmica, un dels seus principals reptes. En aquest sentit, Montmany explica que l'objectiu de l'associació no és obtenir beneficis econòmics, sinó generar prou ingressos per cobrir les despeses, mantenir el lloc de treball i poder impulsar les activitats culturals que havien imaginat inicialment.
