La història de les poblacions sovint s'escriu a través de grans esdeveniments polítics o de transformacions urbanístiques. Tanmateix, de vegades, el relat d'una comunitat queda marcat per un element fortuït: un fragment del passat remot que emergeix de la terra i esdevé catalitzador cultural, científic i social. Aquest és el cas de Sant Vicenç dels Horts i la seva relació amb el Mammuthus primigenius, el mamut llanut que va habitar el Baix Llobregat fins fa poc més de 10.000 anys.
Allò que va començar el 1883 com la troballa accidental d'un fòssil trencat per uns pagesos ha acabat vertebrant una fascinant odissea cívica de més de 140 anys.
La terra revela els seus secrets: la descoberta a Mas Duran
El 1883, als terrenys agrícoles del Mas Duran, prop de la riera de Torrelles i avui integrats al barri de Sant Antoni, uns pagesos van topar amb una estructura inusualment dura. Acostumats a desenterrar pedres i arrels, van pensar que era un tronc fossilitzat i, en creure que no tenia cap valor pràctic, el van trencar. La textura de l'interior els va fer sospitar que allò no era fusta, i van portar el fragment al mossèn de la vila, referent intel·lectual habitual en l'entorn rural de l'època. El capellà el va fer arribar al doctor Jaume Almera i Comas, geòleg de gran renom i autor del Mapa Geològic de la província de Barcelona.
La seva diagnosi va ser determinant: el fragment feia uns 35 centímetres de circumferència, conservava totes les capes de marfil concèntriques i procedia d’un ullal que podia haver arribat als dos metres de longitud, corresponent a un exemplar de mamut llanut.
Aquell mateix any, Almera va donar a conèixer la troballa a la revista Crónica Científica (t.6, pàg. 362-363), un butlletí que difonia els avenços de l'Institut de Geologia de Catalunya i que va contribuir a posar el focus sobre la riquesa fossilífera del Baix Llobregat.
Posteriorment es documentarien altres restes importants d'èpoques diverses (per exemple, Crónica Científica, t.10, 10/1/1887, n.220, pl.1), des dels fòssils del paleozoic a la riera de Cervelló fins als rics jaciments de graptòlits al Molí dels Frares (“Importancia del descubrimiento del Monograptus priodon en Sant Vicens dels Horts”, Crónica Científica, t.14, 1891, pàg.116-118).
Custòdia i catalogació: el periple cap al Museu de Ciències Naturals
El fòssil va passar pel Museu Geològic del Seminari de Barcelona i, més tard, pel Museu de Geologia de Barcelona, fins a integrar-se en els fons del Museu de Ciències Naturals. El 1997, el paleontòleg Julio Gómez-Alba en va documentar l'origen a la monografia Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España del Museo de Geología de Barcelona (1882-1982), corroborant el relat de la troballa.
Per a la comunitat paleontològica internacional, el fòssil de Mas Duran és considerat un "fragment menor" en comparació amb els mamuts siberians preservats en el permafrost. Per això, l'ullal original roman habitualment als dipòsits de reserva del museu, lluny de la població on va ser trobat, una absència que amb el temps va sembrar el desig ciutadà de recuperar aquell patrimoni.
El somni d'un parc juràssic a Barcelona: el colossal projecte de la Ciutadella
El 1888, Jaume Almera i el naturalista Artur Bofill i Poch van visitar a Londres els jardins del Crystal Palace, on s'exposaven escultures d'animals extints a mida real. Inspirats per aquella visió, van proposar replicar la idea al parc de la Ciutadella, però el projecte va quedar aturat gairebé dues dècades, fins que el 1906 la Junta Municipal de Ciències Naturals va permetre a Almera i al seu deixeble Norbert Font i Sagué reactivar-la davant l'alcalde Domènec Sanllehy: una dotzena d'escultures d'animals extints a escala real. Serien set dinosaures, quatre mamífers i una au.
Es va aprovar un pressupost de 15.000 pessetes i, com a homenatge als jaciments descoberts pel mateix Almera, es va decidir que la primera figura fos un mamut.
L'escultor Miquel Dalmau en va dissenyar el model, i l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa, propietari dels drets del sistema Monier de ciment armat, en va assumir la materialització: la primera escultura de Barcelona feta íntegrament amb aquest material.
El paquiderm, amb un cost final de 8.736,20 pessetes, es va inaugurar el 12 de desembre de 1907 prop de la Gran Cascada Monumental, una zona que volia emular l’hàbitat boscós d’aquest mamífer.
La mort prematura de Font i Sagué el 1910 va truncar el projecte del parc "juràssic", i el mamut va quedar com l'únic supervivent d'un zoològic de pedra mai completat. Amb els anys, la trompa es va convertir en un banc popular per a la fotografia de família de milers de visitants.
La placa de la memòria: el reconeixement de Sant Vicenç dels Horts
Des de la instal·lació de l'escultura, l'Ajuntament de Barcelona i la Junta de Ciències Naturals van voler deixar constància del rigor científic de l'obra i del seu origen. La retolació original que acompanyava el mamut portava aquesta llegenda, tal com recull Julio Gómez-Alba a Treballs del Museu Geològic de Barcelona, 10, 5-76 (2001):
"Elephas primigenius Blum. Mamut. Descobert a Ia Sibèria en 1799. Visqué a Catalunya en la era quaternària, fase glacial. Se n'han trobat fragments esquelétichs a Sant Vicens des Horts, Las Corts de Sarriá (Barcelona), Vall de Vinyana (Olot)."
Per a un municipi aleshores marcadament agrícola, veure el seu nom gravat en un dels parcs més il·lustres de Catalunya suposava un motiu d'orgull cívic i establia un vincle entre uns humils pagesos i el gran relat científic del país. Les restauracions de 1981 i 1998, i les successives renovacions de la senyalització, van fer que aquell text es difuminés amb el temps al peu del monument. El record de la menció, però, va quedar fixat en la memòria col·lectiva dels vicentins i vicentines, que van transmetre generació rere generació la certesa que el mamut de Barcelona existia gràcies a les restes desenterrades a casa seva.
Foc i pólvora: la gènesi del Mamut Venux en el bestiari català
L'absència física de l'ullal, guardat en un magatzem barceloní, va acabar trobant una vàlvula d'escapament en la cultura popular catalana. El 1996, la Colla de Diables Àngels Diabòlics de Sant Vicenç dels Horts, en ple procés de creixement, va decidir dotar-se d'una bèstia de foc pròpia. En lloc de recórrer als arquetips habituals del bestiari -dracs, víbries o tarasques-, va optar per una figura inèdita: un mamut, en homenatge directe a la troballa de Mas Duran. El nom triat, "Mamut Venux", es va inspirar en Sant Venust, copatró històric de la vila.
Els constructors Quim Prats i Francesc Caralt van forjar la peça amb un xassís de ferro, xapa d'alumini, ossos de fibra de vidre i una malla d'acer que imitava el pelatge de l'animal. Apadrinat pel Tolc del Clot de Barcelona, el Mamut Venux ha viatjat a Haarlem (2005), Thuir (2013) i Castelló de la Plana (2015), i el 2016 va guanyar el primer premi del Festival d'Enceses de Bèsties d'Artesa de Lleida. El 2 de juliol de 2022 va celebrar el vint-i-cinquè aniversari amb una trobada que va congregar 24 bèsties de foc d'arreu de Catalunya.
El retorn de l'ullal a casa: l'èxit del micromecenatge i el Forn Romà
El 2014, la Colla d'Àngels Diabòlics va decidir finançar una rèplica exacta de l'ullal mitjançant una campanya de micromecenatge a Verkami, amb l'eslògan "Ajuda'ns a recuperar una part de la nostra història". L'objectiu, fixat en 1.200 euros, es va superar amb escreix: la campanya va tancar el 21 de juny amb 1.388 euros recaptats, un 116% de l'objectiu inicial, gràcies a l'aportació d'una trentena de mecenes.
La rèplica es va presentar en públic aquell mateix octubre, dins la XIII Mostra Representativa del Bestiari Festiu de Catalunya, i va trobar una seu permanent al Museu del Forn Romà, al subsòl de la Biblioteca Municipal Les Voltes. Allà conviu amb les restes d'un antic taller ceràmic romà dels segles I a V dC, en una convivència estratigràfica que uneix, en pocs metres quadrats, la prehistòria glacial i l'economia romana.
De l'enderroc a l'àgora verda: la consagració del Parc del Mamut Venux
El darrer capítol d'aquesta història es va escriure al solar de l'antiga escola Joan Juncadella, enderrocada per greus problemes estructurals i episodis d'inundacions. Després d'un procés participatiu, iniciat durant la 28a Mostra Comercial i Agrícola de 2012 i desenvolupat amb l'arquitecte Josep Muxart i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el nou espai va néixer com un pulmó verd que connecta els barris de la Vila Vella, Can Ros i El Serral.
El novembre de 2016, entre més de noranta propostes de nom presentades pel veïnat, la votació popular es va decantar de manera aclaparadora pel Parc del Mamut Venux.
La inauguració oficial va tenir lloc el 19 de novembre, presidida per l'alcaldessa Maite Aymerich i el gerent de l'AMB, Ramon Torra, amb la presència de la bèstia de foc dels Àngels Diabòlics, la Colla Castellera dels Carallots i els Geganters i Grallers del municipi. Aymerich va destacar que el nom triat representava una ocasió inigualable per projectar el municipi més enllà de les seves fronteres administratives.
Conclusió: l'evolució immarcescible d'una empremta d'os fossilitzada
Del gèlid Plistocè als nostres dies, el rastre d'aquest ullal demostra que el patrimoni és una força viva de la identitat humana. Tot comença el 1883 amb la intuïció d'uns pagesos i d'un mossèn local que van despertar l'interès d'Almera. Aquella llavor geològica va inspirar, el 1907, el mamut de la Ciutadella. Noranta anys després, aquell orgull cívic es va canalitzar en el Mamut Venux, i el 2014 el micromecenatge popular en va permetre recuperar una rèplica fidel per instal·lar-la al Forn Romà. Finalment, la voluntat veïnal va consagrar, el 2016, la toponímia del Parc del Mamut Venux.
L'ombra del mamut llanut continua present al mig de la vila, brillant a les nits de correfoc i acompanyant la vida quotidiana d'un poble que va saber convertir un os trencat en un llegat compartit.
